Un relat que ja em va captivar quan va sortir la notícia, a veure com el tracta Maria Barbal. Després dels exàmens i un estiu força 'atapeït' una lectura amb segones intencions, lícites o no.
Bé, un cop llegit, és una mirada neutral cap a la mentida, sense posicionar-se, sense jutjar, una mirada al fet de fer arribar a tothom el sofriment d'uns, en veu d'altre, una postura propera d'uns fets que ens van colpir, ens vam atrevir a jutjar i a condemnar, difícilment és una tria voluntària, és simplement una inèrcia que ens situa puntualment en un costat, en un bàndol i aquest llibre et fa veure l'altre punt de vista, l'altre visió dels fets l'altre realitat de qui pateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada