Després del gran èxit als Gaudí i als Goya, faig cas a la Iolanda i em rendeixo davant de PA NEGRE
Bé, un llibre que et deixa regust de tristesa, penúries i misèria. Això és que es pot llegir entre línies, la història és narrada pel protagonista, l'Andreu, el fill d'una família desfeta per la guerra i la pobresa, amb el pare a la presó i la mare treballant a la fabrica l'Andreu es trasllada a viure amb els oncles al mas on la família de la mare en fa de masovers. La guerra vista pels ulls oberts i innocents d'uns cosins que passen els dies i les setmanes a l'aguait del que passa al seu voltant sense entendre gaire la vida i els secrets dels grans, on gairebé mai són convidats als misteris que amaga la vida dels que no pensen com la majoria i sovint són en el punt de mira de "quatre apoderats", com diu l'àvia, la més sencera de la història.
Una novel·la recomanable, lenta però plena de detalls, de històries ja sentides a casa de cadascuna de les famílies catalanes amb el nivell de vida semblant a la dels protagonistes.
