Començo amb les lectures pendents d'estiu, aquesta ve de Sant Jordi, a veure si m'atrapen els dos somriures més tendres de la cultura catalana.
El llibre és ple de complicitat, amistat, respecte i amor. L'estimació que es tenien aquests dos amics s'intueix des del primer intercanvi de fax. Un llibre que deixa clar que la relació va ser mútua i corresposta, molt dolça i ensucrada, a estones molt 'bleda' com explica l'autor, però des del profund respecte que li tinc mai dubtaria que és amb la finalitat de plasmar la gran connexió que hi havia entre ells dos. Només una pregunta m'ha anat perseguint tota la lectura, com es pot portar la pèrdua d'una relació tan estreta sense poder demanar el plany dels familiars? Llepar-se les ferides d'amor sempre ha estat el recurs pels amics que han plorat obertament la mort d'un ésser estimat.
Estimat Miquel, és el llibre de l'amistat i l'amor incondicional, però sobretot d'un respecte i admiració profundes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada