En Màrius em fa pensar cada matí a la ràdio amb l'enigmàrius i crec que amb el seu llibre em farà pensar més, ja l'he començat i en Llullu ja ha entrat un xic dins del meu cor.
Quan vaig comprar el llibre per Sant Jordi, no vaig tenir el valor de començar-lo, em feia respecte, por. Aquest hivern al començar la temporada, a la ràdio en Màrius ha agraït les mostres de condol que la gent li ha fet arribar per la mort del seu fill Lluís.Ara al desembre, l'he agafat i ahir a la nit vaig llegir-ne l'última pàgina, amb una sensació de impotència i tristor que em m'ha fet somniar amb en Llullu, aquest nen afectat d'una encefalopatia multiforme,m'ha acompanyat en les lectures nocturnes i l'he fet un xic germà meu, en Màrius m'ha deixat veure l'amor incondicional que li professava tant ell com la Mercè, seva mare i la Clara la seva germana, uns relats que et fan somriure i també rumiar en l'essència de la vida i la dificultat per sobreviure a proves intenses que ens envia el destí, sobretot em quedo amb una des les últimes frases del llibre."No ho recordo i com que no ho recordo no ho podré oblidar mai"
“No ho recordo i com que no ho recordo no ho podré oblidar mai”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada