
Final d'agost i em ve de gust començar amb "Dientes Blancos" de la jove anglesa Zadie Smith.
I deixar-lo a l'estanteria abandonat. Incapaç d'acabar-lo.
Ha estat un estiu dur de feina i de calor, però llegir els Pilars de la Terra ha sigut un meravellós refugi, enganys, traïcions, amors i desamors m'han acompanyat al llarg d'aquests dies. Llegint aquesta obra t'adones que en nom de Déu es pot arribar al poder, es pot assassinar i destruir la il.lusió dels més desvalguts, clar, que no és cap novetat, encara avui en dia l'esglèsia té poder, tot i que m'agradaria creure que no tant. 
Imprescindible, àgil, còmode i necessari per entendre o no la vida irlandesa i catòlica dels anys 40 del segle passat en el barri pobre i obrer de Limerick, Irlanda. Un relat en present i narrat pel nostre personatge que ens situa en la pobresa i la gana del poble irlandès però per damunt de tot catòlic, les experiències que te un nen que esdevé adolescent, tot i superar els misteris de l’església, per sobreviure ell i la seva família en la misèria més crua, orgullosa i passiva d’un poble ressentit amb la seva història. 