Ha estat un estiu dur de feina i de calor, però llegir els Pilars de la Terra ha sigut un meravellós refugi, enganys, traïcions, amors i desamors m'han acompanyat al llarg d'aquests dies. Llegint aquesta obra t'adones que en nom de Déu es pot arribar al poder, es pot assassinar i destruir la il.lusió dels més desvalguts, clar, que no és cap novetat, encara avui en dia l'esglèsia té poder, tot i que m'agradaria creure que no tant. En Ken Follett m'ha transportat a una Anglaterra miserable on només hi podien sobreviure els forts..Bisbes intrigants, constructors de catedrals, ambiciosos nobles rurals i pagesos desposseïts poblen l'univers d'Els pilars de la Terra.
Centrada en l'accidentada construcció d'una catedral gòtica, la novel·la és una recreació d'una època convulsa i violenta de la història d'Anglaterra, on la gent senzilla lluita per sobreviure en un país assolat per una guerra civil inacabable. L'amor i la mort s'entrellacen amb força en aquest magistral tapís que evoca de manera excepcional un temps de violentes passions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada