dissabte, 27 de febrer del 2010

Màrius Serra a Sant Feliu de Guíxols


Fantàstica xerrada d'en Màrius el dissabte a la Casa Irla, desenfadat i distès ens va fer riure i reflexionar de molts temes, fins i tot no va poder resistir al final de la xerrada i aprofitant que hi havia un piano ens va tocar un blues que va fer de la tarda una vetllada rodona.

dijous, 18 de febrer del 2010

Tant de bo fossi aquí - Francesc Miralles

Regal de reis .... a veure com anirà

Una lectura fresca i àgil. Ben pensat és un recull d'aventures d'un home abandonat per la seva parella el dia del seu aniversari, a partir d'aquí la història es precipita en successos imprevisibles que el portaran fins a París perseguint una fantasia.

divendres, 5 de febrer del 2010

EL VIOLONCEL·LISTA DE SARAJEVO

Aprofitant l'estada a casa de l'Esperança m'endisaré a Sarajevo. Steven Galloway
Una lectura dura, emocionant i capaç d’endinsar-te dins d’una ciutat en guerra, les vivències, els sentiments, odis i les pors dels personatges, són transmeses amb tot detall, la sensibilitat d’un violoncel·lista posant el seu granet de sorra en un conflicte on com sempre, els civils són els més perjudicats i on el missatge de les seves notes esdevé la part més important de la història, tot passa al voltant dels vint i dos dies que el músic vol tocar en memòria dels vint i dos morts en esclatar un obús en una fleca.

dissabte, 2 de gener del 2010

Cien años de Soledad



Comencem l'any forts amb un classic que ja feia temps que em rondava
Gabriel García Marquez

Cien años de soledad, i tant...i també podrien haver estat dos cents, quina família, plena d'errors de malentesos i d'amors frustrats, molts amants i molta passió. Passió per qualsevol cosa poc normal, fora de les normes i construïda sobre un munt de terres fangoses. Un llibre sorprenent avançat al seu temps amb una visió particular de la vida, un clàssic que no podia deixar passar, un passeig per Macondo on tot és possible i res queda per fer i tot en l'oblit, Llarg, però que vols cent anys de soledat són cent anys...

dimecres, 16 de desembre del 2009

La soledad de los números primos

Paolo Giordano, m'ha seduït amb el títol.
Així doncs, encaro el Nadal amb,
"La Soledad de los Números Primos"
Sorprenent i captivador, és un llibre on en algún moment del relat t'hi sents reflectit. La soletat que tots hen buscat en qualsevol moment, acompanya la vida dels protagonistes d'aquesta novel·la, també la senten els pares i amics, incapaços de poder ser una part important de la vida dels qui estimen.

dimarts, 15 de desembre del 2009

Quiet de Màrius Serra


En Màrius em fa pensar cada matí a la ràdio amb l'enigmàrius i crec que amb el seu llibre em farà pensar més, ja l'he començat i en Llullu ja ha entrat un xic dins del meu cor.

Quan vaig comprar el llibre per Sant Jordi, no vaig tenir el valor de començar-lo, em feia respecte, por. Aquest hivern al començar la temporada, a la ràdio en Màrius ha agraït les mostres de condol que la gent li ha fet arribar per la mort del seu fill Lluís.Ara al desembre, l'he agafat i ahir a la nit vaig llegir-ne l'última pàgina, amb una sensació de impotència i tristor que em m'ha fet somniar amb en Llullu, aquest nen afectat d'una encefalopatia multiforme,m'ha acompanyat en les lectures nocturnes i l'he fet un xic germà meu, en Màrius m'ha deixat veure l'amor incondicional que li professava tant ell com la Mercè, seva mare i la Clara la seva germana, uns relats que et fan somriure i també rumiar en l'essència de la vida i la dificultat per sobreviure a proves intenses que ens envia el destí, sobretot em quedo amb una des les últimes frases del llibre."No ho recordo i com que no ho recordo no ho podré oblidar mai"
“No ho recordo i com que no ho recordo no ho podré oblidar mai”

dimarts, 8 de desembre del 2009

Mil Sols Esplèndids de Khaled Hosseini


Després de fer molta propaganda la Iolanda ha decidit llegir-se els mil sols.

Va ser començar i no poder deixar-lo, m'ha robat i trencat el cor, m'ha fet viatjar en el temps, sentir amor, tendresa, ràbia , impotència...

La vida de la Mariam i la de la Laila es troben, topen, es comprenen i s'estimen, el sacrifici és, a cops amor incondicional en una vida mascliste i de guerres.

No et deixarà indiferent, llegeix-te'l.