Comencem l'any forts amb un classic que ja feia temps que em rondava
Gabriel García Marquez
Cien años de soledad, i tant...i també podrien haver estat dos cents, quina família, plena d'errors de malentesos i d'amors frustrats, molts amants i molta passió. Passió per qualsevol cosa poc normal, fora de les normes i construïda sobre un munt de terres fangoses. Un llibre sorprenent avançat al seu temps amb una visió particular de la vida, un clàssic que no podia deixar passar, un passeig per Macondo on tot és possible i res queda per fer i tot en l'oblit, Llarg, però que vols cent anys de soledat són cent anys...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada