Hija de la Fortuna, Isabel Allende

Isabel Allende 1999

Una lectura del 99 aplaçada 10 anys, ara em sap greu no haver-la llegit abans.

La narració és fluida i et situa a la història, fins gairebé la meitat del llibre a partir d'on comença realment el relat d'Eliza, una Xilena que abandona la seva bona posició a Valparaiso per anar a buscar el seu amant Joaquin Andieta, que ha marxat empés per la febre de l'or a California, sense saber realment el que l'espera en terres americanes, la figura del seu amic Tao Chi'en té un gran pes emocional per ella.

La bruja de Portobello

Paulo Coelho 2007

El febrer comença plujós amb Pablo Coelho i la seva Bruixa.

Una història diferent, explicada d'una forma diferent, sorprèn la forma de relatar la vida de la protagonista mantenint la intriga fins al final, tot i conèixer des de bon començament el desenllaç, no pots deixar de llegir fins a saber com acaba l'autor la trama complicada d'Athena "La bruixa de Portobello"

Marina, Ruiz Zafón

Carlos Ruiz Zafón 1999

El gener amb Marina.
De totes les que he llegit d'ell, la més fluixa, un xic massa carregada d'història i personatges innecessaris. El millor com sempre, és que sap situar-nos en l'escena millor que molts escriptors, et manté l'intriga i el suspens. Aquesta, amb un afegit d'última hora, per mi, totalment previsible.

De totes maneres, com totes les de Zafón, per poder opinar s'ha de llegir.

Un clàssic, Al faro, Virginia Woolf

Desembre ve amb ganes de llegir Woolf.

Els dies passen i la Woolf no, l'aparco uns dies a veure si m'animo més tard.

Desembre amb Haruki Murakami

Tot fent un passeig per Madrid vaig comprar After Dark de Haruki Murakami, després de Tokio Blues, a veure com va.

Una lectura, sobre la nit, els pensaments joves, els perills de la foscor i la incertesa del futur, un conjunt de peces que formen aquesta obra d'escritura impecable. Relata la nit dels personatges amb pinzellades d'humor, música i dramatisme, amb la impotència de fets que imposibiliten l'entesa dins la nostra societat ja que la Japonesa és des del nostre punt de vista no solament llunyana sinó gairebé incomprensible, de com, els joves poden sense cap mena d'escrúpol llençar la tovallola davant problemes que nosaltres sempre hi trobarem sol·lucions o al menys lluita. Una novel·la que et fa pensar, com sempre Murakami no et deixa indiferent.

L'apel·lació, John Grisham

Novembre comença plujós i amb novel·la nova, l'Apel·lació.

I un cop acabat, bé, és un llibre que ja et diu com acabarà, i efectivament, no hi ha cap mena de sorpresa, molt ben escrit i potser et dona una esperança que les coses poden canviar al final.

100 anys de Rodoreda

Divendres, 10 d'octubre, natalici de Mercè Rodoreda, arribaran al seu zenit les celebracions organitzades al voltant del centenari de l'autora: exposicions, rutes literàries, monogràfics --excel.lent, per cert, el que li dedica la revista Turia--, congressos, lectures públiques, espectacles. Poques línies més es poden afegir a aquestes altures, quan potser el millor tribut pòstum que se li pot retre sigui el retrobament amb els seus personatges. Perquè el seu gran mèrit com a novel.lista universal va ser haver forjat caràcters sòlids en les seves contradiccions i creïbles: Aloma, Natàlia / Colometa (La plaça del Diamant), Cecília (El carrer de les Camèlies), Teresa Godall de Valldaura (Mirall trencat).