Prométeme que serás libre - Jorge Molist

Una recomanació de la Mari de fa força temps.....
M'ha agradat molt, un relat de 701 pàgines on l'aventura i l'èpica del personatge fa que no t'avorreixis, un clam a la lluita per un somni de infantesa i una promesa per complir, un amor gairebé malaltís que fa que la lluita per superar-se del protagonista el porti a descobrir terres llunyanes i perills insospitats a més a més un repàs de la nostra història i la dels nostres veïns. Molt recomanable

Els llibres de Sant Jordi

Marina, Ruiz Zafón

Carlos Ruiz Zafón 1999

El gener amb Marina.
De totes les que he llegit d'ell, la més fluixa, un xic massa carregada d'història i personatges innecessaris. El millor com sempre, és que sap situar-nos en l'escena millor que molts escriptors, et manté l'intriga i el suspens. Aquesta, amb un afegit d'última hora, per mi, totalment previsible.

De totes maneres, com totes les de Zafón, per poder opinar s'ha de llegir.

Noves Propostes

Una bona proposta extreta del Periodico

LILI MARLEEN. CANCIÓN DE AMOR Y MUERTE

Rosa Sala Rose

Editorial: Global Rhythm

Pàgines: 219

Preu: 20 €

Lectures de Tardor

La Teresa Bosch ens ha deixat aquestes dues novel·les per començar l'octubre.

Pandora al congo, una lectura estranya, no m'ha agradat, no ha aconseguit captivar-me, és poc creible des de bon començament, per mi totalment precindible.

La Salvatge, una nova versió de pigmalió, sense sorpreses.

La Clau Gaudí

La Clau Gaudí, una novel·la de misteri, on tota l'acció passa a Barcelona, és comparable al Codi da Vinci, aventures entorn a la maçoneria i al "secret" més ben guardat de la història. Entrretinguda, amb l'afegit que passa a la capital catalana i es reconeixen tots els llocs on sembla que passen aquestes coses extraordinaries.

Les bruixes de Viladrau

Al setembre Les Bruixes de Viladrau de Laia Aguilar, la Teresa me l'ha recomanat i per això no puc deixar passar l'oportunitat de conèixer bruixes a Viladrau.Et transporta a una època on les supersticions eren més reals que no pas la vida quotidiana, un relat fresc on passar les fulles és com conèixer d'aprop el diable i el món de les bruixes, unes dones que sense anar més lluny el que volien era sortir de l'avorriment de la rutina diària i viure aventures que les fessin ser interessants, un joc perillós en algun dels casos.

El esbirro de Sergei Kourdakov

Aquest és un favor a la Sandra

El Esbirro de Sergei Kourdakov, un llibre que molts nois i noies haurien de llegir per coneixer d'aprop la societat soviètica.

Havanera de Francesc Bodí

"Havanera" de Francesc Bodí, una història sobre la Cuba del segle XIX.
La història de tres generacions d'un ingeni de Cuba, intrigues i un munt de vivències dels personatges, una lectura "valenciana" que sorprèn als qui no estem acostumats a aquest tipus de narració. La descripció tant dels personatges com de les situacions fan que et situis perfectament en el lloc i el moment de l'obra.

El Joc de l'Àngel

El joc de l'Àngel tal i com va fer amb l'ombra del vent, és una història de misteri, amor i intriga fins al final, Zafón sap situar-te a principis de 1900, la barreja d'olors i colors d'una Barcelona de principis del segle passat, fa que reconeguis espais habituals de la metropoli catalana . Un joc on no hi entra tothom, et mou dins de l'ambient de l'època en un laberint de preguntes sense resposta fins al final, el joc de l'Àngel no et deixarà indiferent.

L'album familiar d'Audrey

S'ha explicat gairebé tot sobre la gran actriu i el mite de bellesa que va ser Audrey Hepburn, però no havien sortit mai a la llum els aspectes més íntims de la vida d'una de les artistes més carismàtiques de la història del cine fins a la publicació de Los tesoros de Audrey Hepburn (Libros Cúpula). No és un llibre més amb fotos i anècdotes de la seva vida professional, sinó un verdader àlbum de família amb innombrables records que no havien estat mostrats fins ara i imatges seleccionades pel seu entorn que mostren una Audrey intimista.Només cal fullejar-ne unes quantes pàgines per comprovar que, en realitat, és com l'àlbum familiar que qualsevol té a casa. Hi consten els esdeveniments més íntims de la nostra vida (el bateig, els primers passos, la primera comunió, les vacances a la platja, els aniversaris, les celebracions de Nadal, una excursió amb els amics, el primer dia d'escola...). Aspectes de la seva personalitat que pertanyen a la intimitat familiar i que, d'alguna manera, converteixen la musa de la gran pantalla en un ésser terrenal pròxim, de carn i ossos. Aquest volum, que a través d'una narració única, personal i reveladora narra bocins de la vida d'una nena anomenada Audrey Kahtleen Ruston (Hepburn va ser un nom artístic), que somiava ser ballarina i ensenyava ballet a refugiats, de la dona adorada per tots i de la icona que va saber aprofitar la fama en benefici dels nens com a ambaixadora d'Unicef en els últims anys de la seva vida. www.elperiodico.cat/

Carlos Ruiz Zafón "El Joc de l'Àngel"

BARCELONA, 29 de maig (EUROPA PRESS) - La nova novel·la de Carlos Ruiz Zafón traduïda al català, 'El Joc de l'Àngel' (Planeta), surt a la venda avui amb una tirada inicial de 100.000 exemplars. L'autor va lliurar la novel·la a l'editorial amb un "marge que no permetia maniobrar" per aconseguir que la traducció catalana sortís igual que la versió original per a Sant Jordi, va explicar Zafón el 16 d'abril a la presentació del llibre.

A més, va opinar que seria una "falta de respecte" que la traducció no aparegués "en condicions òptimes" només per voler "aprofitar una ocasió comercial".
La traducció ha corregut a càrrec de Josep Pelfort, que també va traduir 'L'ombra del vent' al català. D'acord amb Ruiz Zafón, Pelfort ha canviat alguns referents literaris en la versió catalana.
Així, el protagonista de la traducció catalana escriu en català, publica a Barcelona i en lloc de referir-se a Don benito Pérez Galdós parla de Narcís Oller, i en lloc del segle d'or espanyol parla dels cronistes i poetes medievals de l'edat d'or de la literatura catalana.
'El joc de l'Àngel' es va publicar el 17 d'abril a tot Espanya amb una tirada inicial d'un milió d'exemplars i, després de la versió catalana, la novel·la es traduirà a més de 40 idiomes i es vendrà en les llibreries de més de 50 països.

La lladre de llibres

La lladre de llibres m'ha robat el cor.
Una narració on la senzillesa dels fets fa que topem de cop amb l'amor sincer, la felicitat dins la misèria i els secrets de vides privades. Però per damunt de tot la innocència d'infantesa.
Lectura imprescindible.

Juan Acosta Jurado

De vegades la vida ens posa al davant gent que mai t'haguessis pogut imaginar.
L'altre dia al visitar l'avia Bibi a la residència vaig conèixer el seu company de taula al menjador el Senyor Juan Acosta Jurado, tota una eminència. Amb 91 anys a l'esquena em va explicar que als vespres es posa davant l'ordinador i escriu la seva vida, increïble ja m'agradaria a mi fer el mateix a la seva edat. Tot parlant em va explicar que té un llibre publicat, també em va dir que actualment és l'scout en actiu més vell del món, (l'anomenen "Oso Viejo") fins i tot figura al "Guiness". Com us podeu imaginar tinc a les meves mans el llibre, no hi ha massa diners així que són fotocòpies enquadernades manualment però amb un interior d'or, ple de riquesa de les seves vivències a la guerra, això si, tot legalment registrat per tal que els més vius no hi posin cullerada. Estic nerviosa per començar el relat, ja us ho explicaré.
Felicitats Senyor Joan vostè és un exemple a seguir.

El club de la memoria

"El club de la memoria"
Un llibre desconcertant, on el millor, són els reculls de memòria dels protagonistes, el pitjor, quan entra l'escriptora en escena, la novel·la perd agilitat, interès i talla l'harmonia d'aquesta bella història.

L'Últim Patriarca

A l'abril "L'últim patriarca",

La novel·la guanyadora del premi Ramon Llull 2008.
El llibre ha estat angoxant, ha fet patir, tot i que, el que vol és mostrar la diferència cultural de dos móns, el que ens ensenya són les rareses d'un pare desequilibrat, com fa patir a tothom qui l'envolta, pares, fills i dona. Bé, d'aquest personatges en trobem també al costat de casa, no cal posar una cultura dins d'aquest sac.