dimarts, 20 d’abril del 2010

La importancia de llamarse Ernesto


Un record del passat recuperat gràcies a la Gisela que de treball de fi de curs representen un tros d'aquesta meravellosa obra d'Oscar Wilde (always forever).
Fresca, divertida, àgil...en fi que més es pot demanar ...Oscar Wilde

dimarts, 23 de març del 2010

Los Asesinatos de Manhattan


L'Esperança m'ha aconssellat "Los Asesinatos de Manhattan" de Douglas Preston i Lincoln Child.
Intrigant i emocionant, una novel·la molt ben ambientada i plena de matisos, amb tocs d'humor, thriller i misteri fins a l'últim capítol, des de que comences no pots parar de llegir fins al final.

dijous, 4 de març del 2010

A través del Espejo Lewis Carroll


Amb Lost també fem cultura...."A través del Espejo" pot donar pistes per entendre millor aquesta fantàstica serie. Doncs a llegir...
Una empanada mental de Lewis Carroll...jo amb Alícia en el país de les meravelles ja en vaig tenir prou. Tampoc m'ha aclarit gaire el paral·lelisme amb Lost...potser de lluny....maybe.
Prescindible totalment

dissabte, 27 de febrer del 2010

Màrius Serra a Sant Feliu de Guíxols


Fantàstica xerrada d'en Màrius el dissabte a la Casa Irla, desenfadat i distès ens va fer riure i reflexionar de molts temes, fins i tot no va poder resistir al final de la xerrada i aprofitant que hi havia un piano ens va tocar un blues que va fer de la tarda una vetllada rodona.

dijous, 18 de febrer del 2010

Tant de bo fossi aquí - Francesc Miralles

Regal de reis .... a veure com anirà

Una lectura fresca i àgil. Ben pensat és un recull d'aventures d'un home abandonat per la seva parella el dia del seu aniversari, a partir d'aquí la història es precipita en successos imprevisibles que el portaran fins a París perseguint una fantasia.

divendres, 5 de febrer del 2010

EL VIOLONCEL·LISTA DE SARAJEVO

Aprofitant l'estada a casa de l'Esperança m'endisaré a Sarajevo. Steven Galloway
Una lectura dura, emocionant i capaç d’endinsar-te dins d’una ciutat en guerra, les vivències, els sentiments, odis i les pors dels personatges, són transmeses amb tot detall, la sensibilitat d’un violoncel·lista posant el seu granet de sorra en un conflicte on com sempre, els civils són els més perjudicats i on el missatge de les seves notes esdevé la part més important de la història, tot passa al voltant dels vint i dos dies que el músic vol tocar en memòria dels vint i dos morts en esclatar un obús en una fleca.

dissabte, 2 de gener del 2010

Cien años de Soledad



Comencem l'any forts amb un classic que ja feia temps que em rondava
Gabriel García Marquez

Cien años de soledad, i tant...i també podrien haver estat dos cents, quina família, plena d'errors de malentesos i d'amors frustrats, molts amants i molta passió. Passió per qualsevol cosa poc normal, fora de les normes i construïda sobre un munt de terres fangoses. Un llibre sorprenent avançat al seu temps amb una visió particular de la vida, un clàssic que no podia deixar passar, un passeig per Macondo on tot és possible i res queda per fer i tot en l'oblit, Llarg, però que vols cent anys de soledat són cent anys...