Les meves il·lusions s'han frustrat, no he estat capaç d'acabar-lo, per mi un llibre pesat, incomprensible i confús, potser massa il·lusionisme pel meu gust, la meva imaginació no ha pogut posar-se a l'alçada de Chitra B. Divakaruni, suposo que la mancança és del tot meva. Per això, el sentiment de frustració.
De totes maneres no vull quedar-me en l'aspecte negatiu que ha mi m'ha semblat i vull fer-vos arribar una critica positiva, que per això existèixen els gustos, i la contraportada diu:
En un temps llunyà en què mitologia i història es barregen, en una època de cruentes guerres que enfronten les famílies més poderoses de l’Índia, viu Panchaali, una princesa nascuda de les flames i marcada per una profecia segons la qual ella canviarà el curs de la història.
Una dona apassionada, un personatge ple de contrastos que redefineix el món dels guerrers, déus i homes que ho manipulen tot excepte el destí, ens relata la seva vida: des de la infantesa fins al casament amb els cinc llegendaris germans Pandava, els duels estratègics amb la seva ambiciosa sogra, l’amistat amb l’enigmàtic Krixna i l’atracció secreta que sent cap a un home misteriós, l’enemic més perillós dels seus marits.
Però El Palau de les Il•lusions no és només un conte de rivalitats, ambició, venjança, amor, màgia i aventura; també és la reinterpretació del poema èpic més antic de l’Índia, el Mahabharata, que mira d’instruir sobre els quatre objectius bàsics de la vida: dharma (rectitud), artha (riquesa), karma (plaer) i moksha (alliberació).
Però El Palau de les Il•lusions no és només un conte de rivalitats, ambició, venjança, amor, màgia i aventura; també és la reinterpretació del poema èpic més antic de l’Índia, el Mahabharata, que mira d’instruir sobre els quatre objectius bàsics de la vida: dharma (rectitud), artha (riquesa), karma (plaer) i moksha (alliberació).
