La segona part de 'Los juegos del Hambre' a veure si m'atrapa tant, aquesta.
Doncs si, no només m'atrapat sinó que no he pogut esperar i ja m'estic llegint el tercer de la trilogia.
dissabte, 18 d’agost del 2012
dissabte, 11 d’agost del 2012
Los Juegos del Hambre - Suzanne Collins
Ja després de veure el tràiler a la tele, em van venir moltes ganes de veure la pel·lícula, així que com ja sabem que els llibres sempre milloren la pel·li....doncs ja hi sóc....
Fantàstic ràpid, àgil, ple d'aventures, una lectura juvenil que fa frescos els calorosos dies d'agost.
Fantàstic ràpid, àgil, ple d'aventures, una lectura juvenil que fa frescos els calorosos dies d'agost.
dilluns, 30 de juliol del 2012
El prisionero del cielo - Carlos Ruiz Zafón
La Isabel m'ha recomanat el Prisionero del Cielo de Carlos Ruiz Zafón. Després del Joc de l'Àngel, que tot sigui dit no em va atrapar gaire, provaré a llegir la nova entrega de l'autor de la fascinant Ombra del Vent.
Després d'haver llegit L'Ombra del vent i el Joc del Àngel, haig de dir que pel meu gust el millor contiua essent L'Ombra del vent, sense cap mena de dubte.
Després d'haver llegit L'Ombra del vent i el Joc del Àngel, haig de dir que pel meu gust el millor contiua essent L'Ombra del vent, sense cap mena de dubte.
dimarts, 24 de juliol del 2012
Memòria d'uns ulls pintats- Lluís Llach
Amb moltes ganes, avui començaré 'Memòria d'uns ull pintats' de Lluís Llach, que puja a la tauleta de capçalera aquest cop com a escriptor.
Ahir vaig tancar l'ultima pàgina del llibre. No volia que la meva passió per les seves cançons em condiciones la lectura del seu llibre. Haig de dir a favor meu, que fins a la gravació 5 o 6 no vaig quedar-hi enganxada, després un espiral de sensacions, amor, i records em va acompanyar al llarg d'aquest 6 dies de lectura meravellosos on en Germinal posa fil a l'agulla d'una història d'amor dolça, cruel i apassionada. Un repàs també, de la nostra història, d'una guerra cruel i massacrant on el fil que la teixeix, és del color de la tendresa i la joventut, d'un nois que viuen la seva aventura en un temps on no estava permesa la innocència on viure es fa, a un ritme no marcat per la vida sinó per la desesperació dels fets que marquen el pas. Una lectura imprescindible.
La Iolanda s'ha llegit En el país de la Nube Blanca de Sarah Lark i no ha respirat fins que ha acabat l'ultima plana.
Avui l'he acabat jo, després d'insistir perquè me'l llegís, 'voila!!' el llibre és molt àgil i divertit realment et passa xuclant, hi ha moments un xic previsibles però hi ha moments de tensió que el fan ser, tot i les seves gairebé 750 planes un llibre totalment recomanable com a lectura d'estiu.
Avui l'he acabat jo, després d'insistir perquè me'l llegís, 'voila!!' el llibre és molt àgil i divertit realment et passa xuclant, hi ha moments un xic previsibles però hi ha moments de tensió que el fan ser, tot i les seves gairebé 750 planes un llibre totalment recomanable com a lectura d'estiu.
diumenge, 8 de juliol del 2012
Lectura d'una tarda de diumenge. La Metamorfosi, de Kafka. Un recull de sensacions personals de Franz Kafka, mentre ets necessari, la societat o la família (en el llibre), et vol i quan passes a ser una càrrega la societat o la família, et margina.... reflexione-m'hi...buff!! ja està, reflexionat!! Que més llegim?
diumenge, 17 de juny del 2012
Ja comença l'estiu i les lectures de plaer, començaré amb Jo confesso de Jaume Cabré.
En només deu dies m'he empassat aquesta joia de gairebé 1000 pàgines, jo també haig de confessar que he descobert Cabré des de 'Les veus del Pamano' que igual que ara em va deixar amb la boca oberta.
'Jo Confesso' t'obre els sentits, et fa experimentar tots els sentiments, la dolçor, el mal, la tendresa, l'horror, les mentides, l'amor, la música, l'amistat, hi ha moments durs molt durs on en el meu cas les llàgrimes no em deixaven llegir, però al mateix temps no era capaç de deixar-ho de fer. Una carta d'amor on els salts en el temps a través d'un violí, no et deixen indiferent, un entramat de històries que un cop trenades tenen un final brutal, una joia que segur que retrobaré no gaire lluny en el temps, tal i com es diu al llibre, 'un llibre que no mereix ser rellegit tampoc no mereixia ser llegit'
Tinc la sensació d'haver tingut als dits una GRAN novel·la i que no em podré treure del cap fàcilment l'Adrià Ardèvol, la Sara, en Bernat ni la Lola Xica, però tampoc m'oblidaré mai de la petita Amelia Alpaerts ni tampoc del Vial.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






