Ja comença l'estiu i les lectures de plaer, començaré amb Jo confesso de Jaume Cabré.
En només deu dies m'he empassat aquesta joia de gairebé 1000 pàgines, jo també haig de confessar que he descobert Cabré des de 'Les veus del Pamano' que igual que ara em va deixar amb la boca oberta.
'Jo Confesso' t'obre els sentits, et fa experimentar tots els sentiments, la dolçor, el mal, la tendresa, l'horror, les mentides, l'amor, la música, l'amistat, hi ha moments durs molt durs on en el meu cas les llàgrimes no em deixaven llegir, però al mateix temps no era capaç de deixar-ho de fer. Una carta d'amor on els salts en el temps a través d'un violí, no et deixen indiferent, un entramat de històries que un cop trenades tenen un final brutal, una joia que segur que retrobaré no gaire lluny en el temps, tal i com es diu al llibre, 'un llibre que no mereix ser rellegit tampoc no mereixia ser llegit'
Tinc la sensació d'haver tingut als dits una GRAN novel·la i que no em podré treure del cap fàcilment l'Adrià Ardèvol, la Sara, en Bernat ni la Lola Xica, però tampoc m'oblidaré mai de la petita Amelia Alpaerts ni tampoc del Vial.
