divendres, 28 d’agost del 2009

Virginia Woolf


Reprenc una lectura i autora, per mi....abandonada
Bé.... brillant, intel·ligent, irònica...un munt de qualificatius per a una dona excepcional i al mateix temps...dificil de seguir complexe en les definicions, i potser un xic massa complicada pel meu gust, potser no estic a l'alçada, segurament.
En aquesta obra, la guerra de sexes de tota la vida, pren altre cop protagonisme, en aquells temps potser una habitació per poder escriure lliurament era per a les dones, un privilegi del que en podien gaudir ven poques, és un cant a la lluita per la liberalització de la dona escriptora, que pugui ser lliure pensant que fugi dels estereotips que no caigui en el parany de voler ser tant bones com el homes escrivint ja que ells eren el únics que fins aleshores ho feien i no es podia fer cap comparança, els homes ho escrivien tot i les dones havien de limitar les seves novel·les a l'amor i els sentiments.

dijous, 27 d’agost del 2009

Macbeth




Em sento bé....i ho intento i no em costa, és un clàssic que em feia por que s'em fes carregós i de fet m'ha sorprés tant gratament que ja tinc a les mans, Hamlet, però que deixo reposar, no cal abusar dels genis.

dissabte, 15 d’agost del 2009

Un Pulitzer per sopar

Imprescindible, àgil, còmode i necessari per entendre o no la vida irlandesa i catòlica dels anys 40 del segle passat en el barri pobre i obrer de Limerick, Irlanda. Un relat en present i narrat pel nostre personatge que ens situa en la pobresa i la gana del poble irlandès però per damunt de tot catòlic, les experiències que te un nen que esdevé adolescent, tot i superar els misteris de l’església, per sobreviure ell i la seva família en la misèria més crua, orgullosa i passiva d’un poble ressentit amb la seva història.
Un Pulitzer en majúscules de Frank McCourt

divendres, 7 d’agost del 2009

1984 George Orwell


Tot esperant setembre i Tim Robbins a BCN
Sorprenent, enigmàtica i sobretot una obra mestra, Orwell va ser un visionari, tot i que la història és extremista, fa rumiar si, al cap i a la fi no és el que ens està passant a nosaltres, la informació és el poder i com cita Orwell "qui controla el passat, controla el futur i qui controla el present, controla el passat"....reflexione'm-hi

dilluns, 27 de juliol del 2009

Viatge a Índia

Les meves il·lusions s'han frustrat, no he estat capaç d'acabar-lo, per mi un llibre pesat, incomprensible i confús, potser massa il·lusionisme pel meu gust, la meva imaginació no ha pogut posar-se a l'alçada de Chitra B. Divakaruni, suposo que la mancança és del tot meva. Per això, el sentiment de frustració.
De totes maneres no vull quedar-me en l'aspecte negatiu que ha mi m'ha semblat i vull fer-vos arribar una critica positiva, que per això existèixen els gustos, i la contraportada diu:
En un temps llunyà en què mitologia i història es barregen, en una època de cruentes guerres que enfronten les famílies més poderoses de l’Índia, viu Panchaali, una princesa nascuda de les flames i marcada per una profecia segons la qual ella canviarà el curs de la història.
Una dona apassionada, un personatge ple de contrastos que redefineix el món dels guerrers, déus i homes que ho manipulen tot excepte el destí, ens relata la seva vida: des de la infantesa fins al casament amb els cinc llegendaris germans Pandava, els duels estratègics amb la seva ambiciosa sogra, l’amistat amb l’enigmàtic Krixna i l’atracció secreta que sent cap a un home misteriós, l’enemic més perillós dels seus marits.
Però El Palau de les Il•lusions no és només un conte de rivalitats, ambició, venjança, amor, màgia i aventura; també és la reinterpretació del poema èpic més antic de l’Índia, el Mahabharata, que mira d’instruir sobre els quatre objectius bàsics de la vida: dharma (rectitud), artha (riquesa), karma (plaer) i moksha (alliberació).

dilluns, 13 de juliol del 2009

Muerte entre Poetas - Ángela Vallvey

La lectura de juliol... novel·la negra.
Amb tot el respecte cap als escriptors, ja que tenen un do del que m'agradaria poder gaudir, aquesta lectura no m'ha aportat res. Per mi ha estat del tot previsible amb poc misteri i la part on la història prenia una xic d'interès eren els relats d'èpoques passades. Probablement en un Premi Planeta, hi deu haver alguna cosa que jo encara no he pogut apreciar. Aquest llibre és per mi totalment prescindible.

Balzac i la petita modista xinesa

La història de dos joves xinesos, que són enviats al camp per a la seva reeducació, allà conèixen la petita modista xinesa i escriptor Balzac, a partir d'aquest moment les seves vides prenen un nou sentit.