Diuen...« La majoria de blancs ens creiem no-racistes o a-racistes o antiracistes i si se’ns acusa de ser racistes, ens en rentem les mans i diem no, nosaltres no. »
Aquest llibre aclareix d’on ve el racisme i el defineix. Parla dels que hi creuen i de les seves víctimes.
Ja m'hi poso.
Buff, no sé com explicar els sentiments que m'ha despertat aquest llibre, ple de dades i de pensaments, fort, dur, a estones he estat incapaç de seguir llegint. M'ha fet recapacitar en la creença del no-racisme a casa nostre. Sempre he pensat que els racistes són un grup molt reduït, però el cert és, que petits detalls diaris provoquen en les persones de ètnies diferents, motius d'exclusió, i això també es una forma de racisme. Em pregunto, si mai involuntariament he pogut provocar aquest sentiment, res més lluny del que hauria volgut. I segueixo pensant que sense cap mena de dubte que "tots som iguals".
